Els primers gestos de Colau

Els primers dies d’Ada Colau com alcaldessa de Barcelona han vingut carregats de gestos, detalls i simbolismes. No és estrany: davant la magnitud dels casos de corrupció que envolten la política, els ciutadans no volem ni podem esperar ni un minut més per veure coses diferents.

El fet d’agafar el metro o de personar-se en un desnonament poden ser qualificats certament de ser “només gestos”. Però més enllà d’això, darrera les primeres accions de l’equip de Colau s’endevina una audàcia política que no és menor. En primer lloc, els fitxatges de persones com Jordi Martí o Amadeu Recasens per a llocs clau de la ciutat signifiquen una obertura ideològica i una afirmació de rigor i sensatesa.

En segon lloc, s’ha demostrat que aquest realisme no té perquè contradir l’esperit assembleari i participatiu de Barcelona en Comú: l’anunci que qualsevol possible pacte de govern s’hauria de supeditar a una consulta entre les bases, o el fet de limitar el sou dels regidors a 2.200 € són una afirmació de coherència innegable.

Per últim, Colau ha posat les entitats i els veïns al centre de la seva agenda, per sobre dels partits i les elits. La primera reunió pública va ser amb la Federació d’Associacions de Veïns, i la segona va tenir lloc en un plaça del Poble-sec en forma de trobada oberta amb el veïnat. Però segurament el millor exemple que “la societat civil va primer” va ser la reunió mantinguda amb l’ANC: després d’haver rebutjat la “invitació” d’ERC de sumar-se al full de ruta sobiranista amb CiU, Colau va sorprendre l’endemà anunciant que donaria tot el suport a l’11-S i va fer gala de la seva bona sintonia amb Jordi Sànchez i Muriel Casals. Tota una lliçó per al partit republicà, a qui Colau va clavar un gol per tot l’escaire.

En efecte, les decisions de ciutat que vénen seran molt més complexes i compromeses que no les d’aquests primers dies. Però si més no, els primers gestos de Colau apunten maneres.