Els refugiats i la nova política

Sovint quan parlem de “nova política” caiem a la trampa de reduir-ho tot a una qüestió de partits emergents, eleccions primàries o xarxes socials. Bastant lluny d’això, que en tot cas són adaptacions de la política de sempre a la realitat actual, una nova política només té sentit si busca un retorn als valors com a motor de transformació social, si aconsegueix afrontar nous reptes portant els principis a la pràctica. Aquest retorn als valors s’ha de veure complementat per un empoderament dels ciutadans i unes polítiques públiques efectives que eventualment puguin restituir la confiança en els nostres governants.

El repte de la crisi dels refugiats posa a prova l’existència o no d’una nova política més enllà de les accions voluntaristes. Els fets són incontestables, ens trobem davant el desplaçament més gran de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Els exiliats fugen de guerres cruentes, la major part de les quals són conseqüència d’estats fallits (Síria, Iraq, Somàlia) que tenen el seu origen en el colonialisme europeu.

El drama i la tragèdia humanes, recordem la foto del petit Aylan, ens han commogut i han despertat consciències. Però això pot quedar-se en una reacció de curta volada, o pel contrari, podem convertir-ho en una experiència de nova política en el seu sentit més positiu. Els ciutadans estant responent amb una onada de solidaritat farcida d’iniciatives, sens dubte la més remarcable la d’oferir casa seva com a refugi. I algunes institucions ja han mogut fitxa en plena sintonia amb aquestes iniciatives, cal destacar el lideratge dels ajuntaments de confluència encapçalats per Barcelona.

Per tant, tenim alguns ingredients per ser optimistes: valors nobles que ens empenyen a actuar, dinamisme civil i mobilització ciutadana, alguns primers passos polítics... Però encara falta el més important, el disseny d’unes (noves) polítiques públiques que vagin a l’arrel del problema dels refugiats. Això vol dir des la cooperació amb els països d’origen fins a la lluita contra les màfies de la migració, passant per la revisió de la venda d’armes a tercers països. I aquí ja no n’hi ha prou amb els ciutadans i els ajuntaments, sinó que necessitem els estats, les institucions europees i els organismes internacionals.

El repte no és fàcil, però és una oportunitat excel·lent de fer justícia amb els refugiats i, al mateix temps, una gran ocasió per redefinir el que de debò seria una nova política.