Parlem de corrupció?

Fa uns dies, escorcoll a l’Ajuntament de Lloret. La setmana passada, registres a Tortosa, Vandellòs i fins a una desena de ciutats catalanes i espanyoles. De nou, els mitjans apunten a casos de corrupció amb l’epicentre a les administracions locals.

Es tracta de casos prou greus, relacionats amb procediments ja oberts (Clotilde) o altres més recents (Térmyca), però curiosament no han tingut gaire transcendència més enllà dels alarmistes titulars inicials.

Oportunament, aquests casos m’han agafat amb l’últim llibre del catedràtic de ciència política, Carles Ramió, a les mans, “La renovación de la función pública. Estrategias para frenar la corrupción política en España”.

Diu Ramió a les primeres pàgines del llibre que les nostres administracions públiques tenen “dissenys institucionals malalts”, i que això s’agreuja amb una “cultura política i administrativa que permet, i fins i tot incentiva, la corrupció”. Segurament deu ser per això que el degoteig incessant de casos ja ni ens sorprèn, ni ens alarma, i ni molt menys ens fa mobilitzar per fer front a aquesta lacra social.

L’autor del llibre defensa també que la corrupció institucional a Espanya té, principalment, una base política, en contraposició al cos d’empleats públics, que molt rarament estan a l’origen de cap trama corrupta. Aquesta tesi sembla que es corrobora amb cada nou cas, però cal no generalitzar: a l’estat espanyol hi ha uns 8.000 municipis amb uns 68.000 regidors i alcaldes, la immensa majoria dels quals són gent honesta que treu hores de la seva vida familiar per dedicar-les al seu municipi, amb retribucions molt minses en la majoria dels casos.

El desprestigi de la política, i especialment de la política local, és un problema greu que soscava els fonaments de la democràcia i que alimenta tota mena de populismes. I provoca un cercle viciós: el descrèdit d’alcaldes i polítics es fa servir per justificar la corrupció social i empresarial de menor intensitat (per què he de pagar jo una factura amb IVA si “els que manen” fan trampes molt més grosses?).

Però per trencar aquest cercle, necessitem precisament reactivar les administracions públiques i dotar-les de més recursos i més eficàcia per prevenir i detectar la corrupció institucional. Només a través de l’exemple estarà l’administració  legitimada per exigir pulcritud en tots els altres àmbits socials. I possiblement el principal problema no sigui tant l’absència de controls, sinó la manca d’aplicació rigorosa dels controls que tenim.

En aquest sentit, més enllà de la indignació i el lament, el llibre de Ramió aporta fins a 25 propostes encaminades a prevenir la corrupció i renovar les nostres administracions, entre les quals destaco l’augment del nombre de jutges, fiscals i inspectors fins arribar a la mitjana europea, així com l'establiment de mecanismes que garanteixin la seva independència efectiva i real.

Però perquè tot això engegui, no oblidem el més important: cal que la corrupció deixi de ser només un bon titular de portada als diaris, i que es converteixi en un debat públic real on cadascú assumeixi la seva part. Ciutadans, empreses i administracions.