El paper global de les ciutats

En vigílies de la cimera Hàbitat III de Nacions Unides, que ha d’establir una agenda urbana global per a un desenvolupament sostenible, les principals ciutats del món es reunien la setmana passada a Bogotà (Colòmbia) per acordar una posició comuna del món local.

Només fa un mes, en una iniciativa similar, es va constituir el primer Parlament Mundial d’Alcaldes a l’Haya (Països Baixos), un organització que va aplegar en la seva sessió inaugural alcaldes i alcaldesses dels 5 continents, amb la voluntat de representar i reclamar els drets de les ciutats en un món cada cop més global.

Aquestes reunions han servit tant per compartir experiències entre metròpolis i regions com per reivindicar el dret a una ciutat digna pels seus ciutadans i ciutadanes, fent de la participació local i la governança global un eix central de la democràcia.

Com no pot ser d’una altra manera, els temes principals sobre la taula van ser els reptes globals emergents: gestió de les migracions, canvi climàtic, seguretat, governança global... I és que, avui més que mai, les ciutats es veuen amb l’obligació de gestionar aquests reptes sense que els seus respectius Estats els reconeguin les competències necessàries ni els assignin els recursos suficients.

En vistes de la decadència dels Estats tal com es van concebre al S.XX, i veient com avança imparable el procés de globalització, fins a quin punt representen aquestes xarxes de ciutats una embrionària plataforma global que ha de redefinir el nostre concepte de democràcia i territori?